domingo, 14 de febrero de 2010

El Carnaval i els seus origens


Un carnaval es una celebración pública que tiene lugar inmediatamente antes de la cuaresma cristiana, con fecha variable (desde finales de enero hasta principios de marzo según el año), y que combina algunos elementos como disfraces, desfiles, y fiestas en la calle. Por extensión se llaman así algunas fiestas similares en cualquier época del año. A pesar de las grandes diferencias que su celebración presenta en el mundo, su característica común es la de ser un período de permisividad y cierto descontrol.

El origen de su celebración parece probable de las fiestas paganas, como las que se realizaban en honor a Baco, el Dios del vino, las saturnales y las lupercales romanas, o las que se realizaban en honor del buey Apis en Egipto. Según algunos historiadores, los orígenes de esta festividad se remontan a las antiguas Sumeria y Egipto, hace más de 5.000 años, con celebraciones muy parecidas en la época del Imperio Romano, desde donde se expandió la costumbre por Europa, siendo llevado a América por los navegantes españoles y portugueses a partir del siglo XV.

Está asociado principalmente con el catolicismo, y en menor medida con los cristianos ortodoxos orientales; las culturas protestantes usualmente no celebran el carnaval o tienen tradiciones modificadas, como el carnaval danés. La celebración del carnaval más grande del mundo es la de Río de Janeiro, pero muchos otros países tienen importantes celebraciones, como la que se celebra en Italia, en el Carnaval de Venecia, el Carnaval de Santa Cruz de Tenerife o el Carnaval de Cádiz ambos en España.

Los etnólogos encuentran en el carnaval elementos supervivientes de antiguas fiestas y culturas, como la fiesta de invierno (Saturnalia), las celebraciones dionisíacas griegas y romanas (Bacanales), las fiestas andinas prehispánicas y las culturas afroamericanas. Algunos autores consideran que para la sociedad rural, fuertemente estructurada por el cristianismo, el tiempo de «carnestolendas» ofrecía mascaradas rituales de raíz pagana y un lapso de permisividad que se oponía a la represión de la sexualidad y a la severa formalidad litúrgica de la Cuaresma.

Athletic de Madrid -Barça

Aquesta nit... a les 21:00h...



AT. MADRID -BARÇA





El BARÇA s'enfronta avui a L'Athletic,

amb una linea defensiva que

encara es una incògnita!


Confiem molt en tu Carles!
Anims i FORÇA BARÇA!
Un alè de força des de EL PAN K HABLA!
FORÇA BARÇA!!!

sábado, 13 de febrero de 2010

Les Llegendes Catalanes

La Llegenda del cavall Bernat:
Diu la llegenda, que fa molt molt de temps hi havia un llenyataire que vivia en un poblet proper a Motserrat.
El llenyataire es passava el dia a la muntanya fent llenya per guanyar-se la vida. Era tan pobre tan pobre tan pobre,
que s'havia de traginar ell sol les garves de llenya muntanya amunt, muntanya avall!
Un dia el llenyataire es va trobar un cavaller de capa roja que anava a cella d'un cavall anomenat Bernat.
El cavaller se li apropà e li va dir:
Bon home, no voleu pas ser l'amo d'aquest cavall?
Us el regalo només amb una condició:
D'aquí a 10 anys, me n'heu de portar un d'igual que aquest, o altrament haureu de vindre a viure amb mi.
El pobre llenyataire va pensar que 10 anys era prou temps per fer fortuna i comprar-li un altre cavall, i si altrament les
coses no li sortien com esperava , anar a viure sota les ordres d'un cavaller, tampoc podia estar tan malament.
El llenyetaire va acceptar la proposta.
Ràpidament van pasar els 10anys i per una cosa o altra el llenaytaire no va poder comprar una ltre cavall pel cavaller.
Puntual, el cavaller, es va presentar davant el llenyataire a cobrar el seu deute.
El llenyataire, de sobte es va a donar que el cavaller era el mateix Satanàs! Horror! Aniré a l'infern!
El pobre llenyataire es va encomanar a la verge de Montserrat!
En aquell moment el cavall e va desbocar, i enmig d'un crit esgarrifós... va quedar convertit en roca! Però no creieu pas que tenia forma de cavall, sinó forma com totes les roques de les muntanyes de Montserrat.
El llenyataire es va veure salvat i va dir al cavaller que es cobrés el deute amb qualsevol d'aquelles muntanyes que tant s'assemblaven al seu cavall Bernat!
El diable enfurismat va fer un encanteri a la roca, fent que tothom que l'escalés, si era home es convertís en dona i si era dona es convertís en home!
Es per això que avui en dia els escaladors que pugen al cavall Bernat, tornen a escalar-lo per desfer-ne l'encanteri!



jueves, 11 de febrero de 2010

San Valentín


El día de San Valentín es una celebración tradicional en la cual los novios, enamorados o esposos expresan su amor y afecto mutuamente, es celebrado el 14 de febrero.
En muchos países celebran el día de los enamorados porque creían que era el día en que las aves escogían sus parejas.
En el siglo XIX comenzaron con el intercambio de postales, más tarde se les iban sumando otros tipos de regalos como, las rosas y los chocolates que normalmente lo regalaban los hombres a las mujeres. En los Estados Unidos comenzaron a asociar esta celebración con un saludo de amor platónico "Happy Valenttine s", y los enviaban los chicos a las amigas.

Típicamente el día de San Valentin es una fiesta occidental, ya que se remonta a la antigua Grécia i a Roma, pero ultimamente se ha extendido a otros países, como Japón, China y Taiwan.

En República dominicana no sólo es día del amor, sino también de la amistad. Por eso quiero felicitar a todas mis amistades y conocidos.

FELIZ DÍA DE SAN VALENTÍN

miércoles, 10 de febrero de 2010

Mitologia Grega : Perséfone


Un dels millors escultors ,per no dir el millor, de l'época del Barroc,va fer escultura dedicada al "Rapte de Perséfone" .Era BERNINI.És excepcional la manera que tenia d'esculpir el marbre,tan dur i complicat,per donar-li aquest forma tan humana.Represeta que Hades rapta a Perséfone i BERNINI dóna a la pedra una forma que té una textura i una forma quasi humanes.Aquí teniu una petita mostra del seu art i una mica de la història d'aquest mite.Mireu també :
http://www.youtube.com/watch?v=RQDDDaTx_Zc

Cuenta Homero que en el sureste de Europa hubo un tiempo en el que reinaba la eterna primavera. La hierba siempre era verde y espesa y las flores nunca marchitaban. No existía el invierno, ni la tierra yerma, ni el hambre. La artífice de tanta maravilla era Démeter(1), la cuarta esposa de Zeus(3). De este matrimonio nació Core, luego llamada Perséfone(2). Se trataba de una hermosa joven adorada por su madre que solía acercarse a un campo repleto de flores a jugar. Un día, pasó por allí el terrible Hades(4) con su temible carro tirado por caballos. Se encandiló con Perséfone(2) y la raptó para llevarla al subsuelo, su territorio. Deméter(1), al no encontrar a su hija y con una antorchas en cada mano, emprendió una peregrinación de nueve días y nueve noches. Al décimo día el Sol, que todo lo ve, se atrevió a confesarle quién se había llevado a su hija. Irritada por la ofensa, Démeter(1) decidió abandonar sus funciones y el Olimpo. Vivió y viajó por la tierra. Esta se quedó desolada y sin ningún fruto ya que, privada de su mano fecunda, se seca y las plantas no crecen. Ante este desastre Zeus(3) se vio obligado a intervenir pero no pudo devolverle la hija a su madre. Es que Perséfone(2) ya había probado el fruto de los infiernos (la granada) y por eso le era imposible abandonar las profundidades y regresar al mundo de los vivos. Sin embargo, se pudo llegar a un acuerdo: una parte del año Perséfone(2) lo pasaría con su esposo y, la otra parte, con su madre.

domingo, 7 de febrero de 2010

ANECDOTAS DE PEDIATRAS

FA COSA D'UNS DIES EM VA CAURE A LES MEVES MANS
AQUEST LLIBRE QUE AVUI M'AGRADARIA COMPARTIR
AMB TOTS VOSALTRES:

ANECDOTAS DE PEDIATRAS
de DAVID ESCAMILLA
ÉS UN LLIBRE MOLT DIVERTIT D'HISTORIES CURTES I REALS QUE HAN PASSAT A LES CONSULTES DELS PEDIATRES.
US FAREU UN BON FART DE RUIRE TAN SI SOU PARES COM SI NO HO SOU!
BONA LECTURA!

Invictus


Más allá de la noche que me cubre
negra como el abismo insondable,
doy gracias a los dioses que pudieran existir
por mi alma invicta.
En las azarosas garras de las circunstancias
nunca me he lamentado ni he pestañeado.
Sometido a los golpes del destino
mi cabeza está ensangrentada, pero erguida.
Más allá de este lugar de cólera y lágrimas
donde yace el Horror de la Sombra,
la amenaza de los años
me encuentra, y me encontrará, sin miedo.
No importa cuán estrecho sea el portal,
cuán cargada de castigos la sentencia,
soy el amo de mi destino:
soy el capitán de mi alma.

Después de Gran Torino, he aquí otra gran obra maestra de Clint Eastwood...

Pensamiento para la semana


Hoy tengo el valor de ser únicamente yo misma.
Agradezco los dones que yo sola tengo que compartir.
Acepto el pasado, disfruto el presente y aguardo el futuro con expectación.

El camí de Sant Jaume Català



El Camí de Sant Jaume de Catalunya

El Camí de Sant Jaume de Galícia és una gran ruta cultural que permet anar d'extrem a extrem de la península ibèrica, des del Cap de Creus fins al Cap de Fisterre. La ruta comença a Sant Pere de Rodes i segueix un traçat que passa pel monestir de Montserrat i arriba a Alcarràs (Lleida), on el Camí entra a l'Aragó. Catalunya ha estat vinculada des d'un primer moment amb les rutes jacobees.

La recuperació dels principals brancals catalans del Camí de Sant Jaume respon a la voluntat d’integrar Catalunya en una xarxa consolidada de grans itineraris culturals europeus, dels quals el Camí de Sant Jaume n’esdevé l’exemple més important i representatiu. En aquest sentit, el Camí de Sant Jaume ha estat considerat “bé cultural” i reconegut com a “primer gran itinerari europeu” per l’Institut Europeu d’Itineraris Culturals, adscrit al Consell d’Europa. I, així mateix, les branques principals del camí han estat declarades “Patrimoni de la Humanitat” per part de la Unesco.

L'aposta per recuperar el Camí de Sant Jaume s'inscriu en la política de l'Agència Catalana de Turisme, que fomenta el desenvolupament d'un turisme ètic, sostenible, responsable i accessible, que possibiliti la desestacionalització i l'equilibri territorial, amb l'objectiu d'estendre els beneficis del turisme a tot el país.
Presentació Els Camins de Sant Jaume

. El Camí Francès: El més important i concorregut de tots els Camins de Sant Jaume. De Roncesvalles (o Saint Jean Pied de Port) a Santiago al llarg de quasi 800 km.

. El Camí Aragonès: Un altre dels camins històrics. De Somport a Puente la Reina (on conflueix amb el Camí Francès) al llarg de 165 km.

. El Camí a Finisterre: L'extensió del Camí Francès, en quasi 100 km, des de Santiago fins el cap de Finisterre.

. El Camí del Nord: Recorre en la seva major part la costa cantàbrica, d'Irún a Santiago, al llarg de 850 km.

. El Camí Primitiu: El primer camí del que es tenen referències històriques. D'Oviedo a Santiago al llarg de 320 km.

Mapa Camí Sant Jaume